Adults i emocions

No fa tant que el concepte d’intel·ligència emocional va aterrar a les escoles i a les llars i, en poc temps, s’ha convertit en una nova “assignatura” a cursar pels docents i les famílies. En ser una cosa tant nova, passa que els adults que se suposa que han d’educar emocionalment als infants, no han rebut aquest tipus d’educació. Aleshores apareixen les dues cares de l’educació emocional: la que té a veure amb l’educació de l’adult i la que té a veure amb la de l’infant. La majoria de materials i continguts sobre educació emocional estan dirigits a aquesta segona cara, la dels infants, però… no creieu que és una bona idea que comencem a dedicar-nos també, valgui la redundància, a l’educació dels adults que eduquen?

Aquest estiu, durant una estada com a voluntària a Suïssa, vaig decidir provar de sortir de l’àmbit infanto-juvenil per primer cop i organitzar un taller d’intel·ligència emocional per adults. Després d’anunciar-ho van ser molt gracioses les diferents reaccions dels convidats. N’hi havia que mostraven un gran interès i motivació, d’altres que no coneixíen gaire el concepte i no entenien gaire com es podia fer un taller d’allò, i per últim els que els que feien esforços per aguantar-se el riure en escoltar les paraules “taller” i “emocional” juntes.

El taller estava dissenyat per treballar tres dels punts clau de la intel·ligència emocional:

  1. Consciència: Posar atenció i prendre consciència de les emocions que experimentem en el nostre dia a dia. Què ha passat? Com ens fa sentir? Quina emoció hi ha al darrere? És agradable o no? Què necessitem?
  2. Expressió: Poder expressar aquestes emocions si ho necessitem. Es pot fer a través de la parla, conversant amb altres persones, o bé mitjançant canals com l’escriptura, la música, la dansa, el dibuix, etc.
  3. Empatia: Comprendre les emocions i situacions que experimenten altres persones. En aquest darrer punt també entraven en acció habilitats com l’escolta activa o l’assertivitat, també molt importants en les relacions interpersonals (entre persones).

Així doncs, a través de la meditació, la conversa i l’art, els participants van poder fer un propi “escàner emocional”, compartir històries personals amb el grup, escoltar-se i recolzar-se els uns amb els altres i plasmar-ho de forma creativa sobre el paper.

Durant aquella estona van sorgir tant riures com llàgrimes, i aquestes últimes van ser de les que feia temps que necessitaven sortir. Pensar que aquell petit workshop va facilitar que es desencallessin tensions, es creessin vincles i que totes aquelles persones dediquéssin una estona a sentir el que succeïa dins seu encara em fa feliç avui.

Amb tot això, cada vegada tinc més clar que adults i emocions no només són una bona combinació, sinó que és la combinació que l’educació emocional necessita per guanyar força i generar l’impacte que sempre ha buscat.

Xerrades per adults LA NAU

Llibres Sant Jordi (apartat per a pares i mares)

{ Helena López }