Gelosia i germans

“Penso que el que té és gelosia del seu germà petit que li genera una necessitat molt gran que jo li dediqui temps ens exclusiva; això no sempre és possible i les seves crides d’atenció consisteixen en males respostes, crits, faltes de respecte, demandes d’ajuda habituals per coses que pot fer per si sola… Com la podem ajudar?”

Així comença una consulta d’una mare de La Nau Espacial; la gelosia és una emoció molt “visceral” i complicada de raonar amb la criatura; avui us oferim algunes propostes per tal d’ajudar al nostre infant a gestionar aquesta emoció tant desagradable:

  • Jugar amb ella una estona a ser un nadó, així té un moment on pot sentir que té el mateix tipus (o similar) d’atenció que el seu germà; jugar a canviar el rol els ajuda a assimilar la situació i els canvis d’estructura de la família i els “empodera” una mica, els dóna seguretat.
  • Ensenyar-li fotos de quan era ella un nadó i explicar-li moltes anècdotes de llavors, així veu que l’atenció que té el germà ella també la va tenir; li expliqueu coses que feia, com la vestíeu, a què jugàveu amb ella, la roba que portava, etc. Potser fins i tot podeu imprimir fotos i muntar un petit àlbum!
  • Si vosaltres (pares i mares) teniu germans, pot anar molt bé explicar-li que, quan éreu petits, a vegades sentíeu ràbia si el germà tenia més atenció i que us enfadàveu o us posàveu tristos; però que és normal, perquè tothom vol que els pares i mares estiguin molt amb ells.
  • Dir-li com de content està el seu germanet quan ella juga amb ell i el tracta bé, i com de contents esteu vosaltres de veure com se l’estima, que us fa sentir molt d’amor.
  • En un moment de calma, agrair-li que entengui que els nadons necessiten més atenció i que, encara que sabeu que a vegades li costa, sabeu que ho entén.
  • Passar temps en exclusiva amb ella; parleu de les emocions que us genera tenir un moment amb ella, que sàpiga que per molt que el germanet necessiti atenció, si mai necessita alguna cosa sempre pot comptar amb vosaltres.
  • Si se us acaba la paciència i crideu, si… ens passa a totes les mares i pares… I és que nosaltres també tenim les nostres emocions movent-se, apareixent i desapareixent, cansament, falta de son, i un llarg etcètera. No ens castiguem. Ara bé, caldrà disculpar-se un cop estigui tot tranquil: “filla meva, abans t’he cridat i no m’ha agradat fer-ho… Estava molt cansada i una mica enfadada i se m’ha escapat el crit, ho sento molt. Miraré de no cridar-te perquè no ha estat gens bé; a vegades, quan estic molt cansada m’enfado més ràpid o em poso trista, perquè t’estimo i vull que tot surti bé“. No ho deixem passar, cal parlar-ho; som l’exemple de gestió emocional més proper que tenen, si veuen com ho gestionem nosaltres els estem donant permís a gestionar les seves emocions.

{ Clara Mas }

Ja sabeu que, si voleu fer-nos alguna consulta teniu dues vies directes: